|
|
|
|
|||||||||||||
|
|
|
|
|
||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Sessions de la CGLC |
|
Any
|
Sessions ______________________________________________________ |
|
2010
|
121
|
122
|
123
|
124
|
125
|
126
|
127
|
128
|
129
|
130
|
131 |
|
2009
|
111
|
112
|
113
|
114
|
115
|
116
|
117
|
118
|
119
|
120
|
|
|
2008
|
105
|
106
|
107
|
108
|
109
|
110
|
|
|
|
|
|
|
2007
|
99
|
100
|
101
|
102
|
103
|
104
|
|
|
|
|
|
|
2006
|
90
|
91
|
92
|
93
|
94
|
95
|
96
|
97
|
98
|
|
|
|
2005
|
80
|
81
|
82
|
83
|
84
|
85
|
86
|
87
|
88
|
89
|
|
|
2004
|
73
|
74
|
75
|
76
|
77
|
78
|
79
|
|
|
|
|
|
2003
|
68
|
69
|
70
|
71
|
72
|
|
|
|
|
|
|
|
2002
|
60
|
61
|
62
|
63
|
64
|
65
|
66
|
67
|
|
|
|
|
2001
|
52
|
53
|
54
|
55
|
56
|
57
|
58
|
59
|
|
|
|
|
2000
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1999
|
48
|
49
|
50
|
51
|
|
|
|
|
|
|
|
|
1998
|
44
|
45
|
46
|
47
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La Comissió de Govern Local de Catalunya en l'articulació de les relacions interadministratives de la Generalitat i els Ens locals Les relacions interadministratives constitueixen una peça clau en el funcionament i la viabilitat de l'Estat sorgit de la Constitució de 1978. Aquest Estat, caracteritzat d'una banda, per una distribució competencial entre els diferents nivells d'organització política i administrativa on l'assignació unívoca i exclusiva d'un àmbit competencial és l'excepció, i d'altra, pel reconeixement de diferents nivells d'autonomia a les institucions en que s'estructura territorialment, precisa de l'articulació de tot un conjunt de mecanismes i tècniques relacionals entre les diferents administracions que els permetin i facilitin assolir els seus objectius públics. En aquest marc, el principi constitucional d'autonomia local garanteix el dret de la comunitat interessada a participar, a través dels seus òrgans propis, en el govern i l'administració de tots els assumptes que li afectin. Aquesta participació s'ha de graduar en funció de la relació existent entre els interessos locals i els supralocals dins d'aquests assumptes o matèries. Perquè aquesta participació pugui ser exercida, els òrgans representatius de la comunitat local han de trobar-se dotats de les potestats necessàries, sense les quals no és possible cap actuació autònoma. Per altra part, de conformitat també amb el que estableix la Constitució, la coordinació és un principi inspirador del funcionament de l'Administració Pública en el seu conjunt, al qual resten sotmeses les diferents entitats dotades d'autonomia i que operen complementàriament sobre els interessos dels ciutadans. Més enllà dels mecanismes d'audiència que estableixen les normes reguladores dels diferents procediments administratius, un dels mecanismes més reeixits per tal d'assolir aquesta coordinació, garantint -a l'hora i a un altre nivell- la participació de les entitats locals en els processos de tota mena que els afecten, és la creació d'òrgans mixtes de col·laboració. Dins d'aquests últims, la Comissió de Govern Local de Catalunya creada per la Llei Municipal i de Règim Local com a òrgan permanent de col·laboració entre l'Administració de la Generalitat, i les administracions locals articula al màxim nivell la participació d'aquestes en el desenvolupament de les diferents polítiques sectorials que impulsa el Govern de la Generalitat. Aquesta Comissió, integrada per dotze representants de l'Administració de la Generalitat i dotze dels ens locals (sis representants de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques i sis de la Federació de Municipis de Catalunya), és convocada pel conseller de Governació i Administracions Públiques, que n'és el seu president, a iniciativa pròpia o a sol·licitud de la representació local, i adopta els seus acords per consens entre ambdues representacions. La importància que aquesta Comissió té en l'organigrama de la Generalitat, es palesa, sens dubte, en la relació de funcions que la normativa li assigna, en informar, entre d'altres, els avantprojectes de llei i els projectes de reglament que regulin sectors materials de l'acció pública en els que els ens locals tinguin atribuïdes competències en la mesura que afectin el seu exercici, la organització, el funcionament o el seu finançament. Altres atribucions igualment rellevants com l'elaboració de criteris per a la distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya i per a l'elaboració i l'execució del Pla Director d'Inversions Locals de Catalunya; l'estudi i proposta de mesures respecte de la situació econòmica dels ens locals; la proposta de mesures d'assistència i assessorament a les corporacions locals, etc. són una bona mostra de la transcendència que pel món local tenen les tasques a desenvolupar. Dues altres funcions posen de relleu també el paper que correspon a la Comissió de Govern Local de Catalunya en l'organigrama de la Generalitat. D'una part, la Comissió està facultada per analitzar i avaluar el sistema de comissions mixtes de caràcter sectorial i avaluar-ne la conveniència de la seva integració en l'estructura de la pròpia Comissió. D'altra, el plenari de la Comissió, en exercici de la funció de vetllar pel compliment del principi d'autonomia local, pot sol·licitar dels òrgans de la Generalitat legitimats la interposició de recursos d'inconstitucionalitat o de conflictes de competència davant el Tribunal Constitucional, quan consideri que una llei, una disposició o un acte vulnera el principi constitucional d'autonomia, establint així una via indirecta de defensa de l'esmentat principi, per part de les entitats locals. El conjunt de totes aquestes atribucions fan que la Comissió es constitueixi com un veritable òrgan horitzontal de les relacions entre el conjunt de l'Administració de la Generalitat i els ens locals, i de la coordinació del sistema d'administracions públiques a Catalunya. Per aquest motiu, per tal d'aprofundir en aquest caràcter globalitzador de les relacions interadministratives amb el món local, el Departament de Governació i Administracions Públiques, mitjançant la Direcció General d'Administració Local, vetlla pel respecte estricte de les funcions atribuïdes a la Comissió, i promou que aquest òrgan sigui també un fòrum de debat constructiu i enriquidor, en el qual plantejar i tractar tots els temes i els assumptes que són d'interès per als ens locals, a fi i efecte d'impulsar la resolució de les diferents problemàtiques que la diversitat del món local posa de manifest. Tal cosa ha de permetre, a més a més -pel mutu coneixement de les problemàtiques amb que ambdós nivells d'administració, dia a dia, s'enfronten- apropar les posicions discrepants que en cada supòsit es podrien arribar a sostenir, per tal que no es constitueixin en impediments per a la consecució de resultats globalment positius envers els diferents interessos que hi són implicats. Així, des d'aquesta òptica, la Comissió de Govern Local de Catalunya es també un òrgan d'una gran vitalitat, atesa l'específica dinàmica que l'imprimeix la vida local, i que correlativament ha de treballar amb la fluïdesa i la flexibilitat necessària, però sense menystenir el rigor i l'eficàcia inherent a l'actuació pública. Subdirecció General d'Assistència jurídica i Règim local. |
|
|